Classificació
Hi ha tres tipus principals de galvanització: galvanització en calent, galvanització en fred (electrogalvanització) i galvanització mecànica.
Galvanització en calent:
És un mètode d'immersió de peces metàl·liques en zinc fos per cobrir la seva superfície amb una capa de zinc. Els passos principals d'aquest mètode inclouen el decapat, la neteja, la submersió de zinc i altres processos, i el recobriment resultant és relativament uniforme i té una bona resistència a la corrosió. La galvanització en calent té una llarga història i s'utilitza àmpliament a la indústria i la construcció.
Galvanització en fred (electrogalvanització):
És un mètode per unir una capa de zinc a la superfície metàl·lica mitjançant una reacció electrolítica. Aquest mètode s'ha de dur a terme en un dispositiu electrolític. Mitjançant l'acció del corrent elèctric, els ions de zinc es redueixen a zinc a la superfície metàl·lica per formar un recobriment. L'avantatge de la galvanització en fred és que el recobriment és més prim però té una bona uniformitat, la qual cosa és adequada per a escenaris d'aplicació amb requisits estrictes de gruix.
Galvanització mecànica:
És un mètode per unir pols de zinc a la superfície metàl·lica per formar un recobriment mitjançant col·lisió mecànica i adsorció química. Aquest mètode és adequat per a peces petites i peces amb formes complexes.
En general, els diferents mètodes de galvanització tenen els seus propis avantatges i desavantatges i són adequats per a diferents escenaris i necessitats d'aplicació. L'elecció del mètode de galvanització adequat requereix tenir en compte factors com ara el cost, l'eficiència i la resistència a la corrosió.
